Resultats de la cerca

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge,…

Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…

La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…

Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors si en…

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…

Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics moderns

Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees profanes, de les…

Anà a estudiar filosofia a París on, atret pel surrealisme , es dedicà a la literatura El 1947 trencà amb el líder d'aquest moviment, André Breton , ruptura que es reflectí en els primers reculls de poemes, dels quals sobresurt  Du mouvement de l’immobilité de Douve 1950, en el qual intentà connectar l'univers oníric amb la realitat quotidiana Altres fites de la seva obra poètica, que comprèn una trentena de títols són Hier régnant désert 1958,  Pierre écrite 1959,  Rue Traversière 1977, Récits en rêve 1987, Une autre époque de l’écriture  1993, L’encore aveugle  1997, La pluie d’été 1999, Le…

Inicialment dedicat a la fotografia, la seva obra plàstica se centra en la llum, la superposició, la transparència i el color Els primers anys vuitanta intervingué en espais desmantellats a diferents ciutats Cap al 1987 començà a introduir texts o paraules en les seves obres, que posteriorment ha substituït per grafits inintelligibles Ha exposat al Centre Georges Pompidou 1993 i al MACBA 1996