Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
art corporal
Art
Actitud artística sorgida els darrers anys de la dècada dels seixanta.
Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la majoria…
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina…
Ilya Kabakov
Art
Artista ucraïnès.
Viu i treballa a Nova York, Moscou i París Durant molts anys treballà com a illustrador de llibres, la majoria per a infants Entre el 1992 i el 1993 impartí classes a l’acadèmia de belles arts de Frankfurt Ha treballat en l’escenografia i els vestuaris de l’òpera Life with an Idiot Amsterdam, 1992 i fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel 1992 Utilitza diferents suports, com sèries de dibuixos, àlbums, teles, installacions d’objectes L’exposició Op Het Dak/Sur le toit , al Palais des Beaux Arts de Brusselles 1996, mostrava una installació amb el mateix nom…
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint imiten l’…
llibre d’hores
Art
Cristianisme
Llibre paralitúrgic, més aviat de devoció particular, que conté generalment les hores de diversos oficis votius, el calendari, les lletanies, pregàries diverses, etc.
Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
falsificació
Art
Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.
Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització alteracions ,…
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort , que tingué una…