Resultats de la cerca

Com a mitjà plàstic, hom en destaca els dos aspectes de reproducció i de creació d’obres d’art En aquest darrer, és important la incorporació d’obres d’artistes de fama internacional sigui amb una temàtica específicament nadalenca o bé, cas més freqüent, llur utilització amb funcions simbòliques relacionables amb el Nadal Destaquen també les colleccions de christmas de la UNICEF, d’un accentuat caràcter naïf i emulador de les arts populars o directament consistent en manifestacions d’aquest art

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…

Afirma que una de les tasques més importants de l’art és de representar, des de tots els angles, l’activitat de les masses populars i considera la vida laboral, social i privada com un tot indivisible Pressuposa també l’anàlisi històrica de conceptes eterns, com el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, etc Representa l’enfrontament dels termes avantguarda i popular , amb la sobrevaloració d’aquest La cultura esdevé, doncs, un fet tancat amb un mínim de recerca plasticoartística Hom pot parlar d’aquest art com d’un ens propagandístic del sistema polític Creat en el camp literari…

És essencialment popular i religiós Molts monuments antics commemoren les llegendes populars i el record dels primers sants Les esglésies i els calvaris han estat sovint construïts per la gent del poble Cal esmentar les esglésies i els annexos de Pleiben Pleyben, Rosgo Roscoff, Sant Tegoneg Saint-Thégonnec, del Renaixement, i de Lokeltaz Saint-Gildas de Rhuis, romànica Els castells no són mai grandiosos, però tenen proporcions encertades, que demostren l’habilitat tècnica dels constructors bretons castell de Kerjean Alguns d’aquests castells Tonkedeg, Suscinio, Foujera eren…

Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…

Fins ben entrat el segle XIX no hi hagué a Cuba una societat criolla vinculada a la cultura artisticoliterària La pintura cubana fou iniciada aleshores amb l’obra de Nicolás de la Escalera, de temàtica religiosa, i amb Escobar, retratista de les classes altes El paisatge fou representat per Chartrand, Peoli i Collazo Landaluze realitzà petites estampes populars costumistes que, amb els quadres d’Escobar, donen testimoniatge de l’època Cronològicament, el pas de l’etapa colonial a la republicana és representat per José Joaquín Tejada i Leopoldo Romañach, de Romanticisme tardà Al segle XX,…

Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…

Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…

En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les…