Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
damasquinatge
Art
Treball decoratiu d’artesania consistent en la incrustació de metalls normalment preciosos sobre objectes de metall de no tant valor.
Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…
caricatura
caricatura de Lluís Bagaria que representa Santiago Rusiñol
© Fototeca.cat
Art
Representació de persones, fets, costums o habituds socials fent ressaltar —preferentment per la plàstica— els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…
Walter de Maria
Art
Artista nord-americà.
Interessat de jove per activitats artístiques diverses, estudià pintura i història a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1953-59, fou percussionista de conjunts de jazz i de rock un dels quals donà lloc al grup Velvet Underground, i participà activament en l’avantguarda dels anys seixanta a San Francisco i Nova York, especialment en els happenings i en les performances , i creà coreografies per a espectacles de dansa contemporània S’inicià en l’escultura amb petites peces de fusta d’inspiració surrealista Protegit pel marxant alemany Heiner Friedrich, el 1965 feu a Nova York la primera…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…
Otto Muehl
Art
Artista austríac.
Mobilitzat a 19 anys, prengué part en l’ofensiva de les Ardenes 1944, experiència que el marcà Després de la Segona Guerra Mundial exercí com a mestre i terapeuta i alhora es familiaritzà amb les teories de Wilhelm Reich sobre el potencial alliberador del sexe A partir d’aquesta doctrina articulà la seva trajectòria artística al voltant del rebuig total a normes i convencions, als quals contraposà els impulsos i els instints més elementals sense cap mena de restriccions Les seves obres, moltes vegades explícitament escatològiques, cercaren provocar sempre sensacions viscerals,…
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
Escola de Belles Arts de Barcelona
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona els anys vint
© Fototeca.cat
Art
Educació
Institució per a l’ensenyament d’art, de Barcelona; és la principal entitat de formació artística catalana.
L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…
preromanticisme
Art
Literatura
Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al Romanticisme.
Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava arreu d’…
nu
Maja (1803-1805), obra de Francisco Goya (1746-1828) (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…