Resultats de la cerca

Conegué les noves tendències artístiques europees Com a pintor, mal comprès al seu temps, esdevingué un dels més purs impressionistes peninsulars Museo de Arte Moderno, Madrid Gran colleccionista d’art i especialista en Velázquez, l’any 1898 publicà una monografia bàsica sobre aquest pintor

El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944

És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…

Com ell mateix escriu, “el suprematisme abandona la representació de la figura humana i la dels objectes naturals en general per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes el suprematista no observa ni toca sent” El suprematisme es feu públic l’any 1915, quan Malevič mostrà a l’exposició 0'10 el seu Quadrat negre 1914, museu Rus de Leningrad i la seva Composició suprematista 1914, Museum of Modern Art, Nova York Utilitzà nous símbols, com el quadrat, el triangle, el cercle i la creu, així com colors clars i molt purs Històricament el suprematisme es desenvolupà…

Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…

Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…