Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
estil georgià
Art
Estil arquitectònic de les colònies angleses d’Amèrica des dels voltants del 1700 fins a llur independència.
Es basa en el palladianisme anglès i es caracteritza pels edificis de rajola vermella i amb decoració de fusta en són exemple les cases residencials de Williamsburg Vírginia, construïdes entre el 1699 i el 1780
art neohitita
Art
Art desenvolupat pel poble anomenat neohitita.
És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l…
art nepalès
Art
Art desenvolupat al Nepal.
Té una tradició xinesa, índia i tibetana Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta Al començament del segle X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma Aquesta…
art birmà
Art
Art desenvolupat pel poble birmà.
Fou molt influït des de l’inici per l’art indi, especialment el pala bengalí Als ss IX-XIII corresponen els temples més importants del país, sobretot els edificats a partir del regnat d’Amiruddha 1044-77 En sobresurten les construccions de Pagan, especialment el temple d’Ananda 1082-90, edificat en temps del rei Kyanzittha 1084-1112 La refinada arquitectura, de fusta, de Mandalay s XIX palesa la supervivència de les antigues tradicions arquitectòniques a l’època moderna Els stupa i les pagodes birmanes eren construïts amb maons cuits i ornats amb revestiments de terra cuita o de rajola Els…
fosa
fosa blanca de matriu ferrítica amb grafit esferoidal (x 300)
© Fototeca.cat
Art
Tècnica escultòrica que permet l’obtenció de peces de metall.
Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses el coneixement del buidatge és més tardà Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes el de la cera perduda i el de l’arena El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid…
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau reial ,…
art turc
Art turc: safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides segle IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de…
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…