Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
art filipí
Art
Art desenvolupat a les Filipines a partir de la colonització de la corona de Castella.
La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per interiors en…
art peruà
Art
Art desenvolupat al Perú.
Durant l’època colonial la influència hispànica és la característica essencial de l’arquitectura peruana, que en molts casos repeteix els models de la península Ibèrica, bé que amb aportacions indígenes, sobretot pel que respecta a la decoració, molt rica i d’una gran personalitat Els materials emprats són lleugers, adequats als freqüents terratrèmols del país Mudèjar és l’església del convent de Santo Domingo de Lima Renaixentista és la catedral de Cusco A la fi del segle XVII i durant tot el segle XVIII triomfà plenament el barroc església de la Compañía d’Arequipa catedral, reconstruïda,…
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort , que tingué una…
art mexicà
art mexicà Biblioteca Central de la ciutat universitària (1954), decorada amb mosaics de Juan O'Gorman
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Mèxic.
En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust local catedral…
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos…
, ,
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
Art 2014
Art
Introducció El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans collectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir © Martí E Berenguer / Comèdia Comunicació & Mèdia Al maig, més de 300 artistes van signar un manifest a favor del dret a decidir Els…
Art 2009
Art
“La Comunitat Inconfessable” va presentar-se en el marc dels “Eventi Collateralli” de la Biennal de Venècia © Pietro Battisti Dos esdeveniments importants van sobresortir en l'activitat artística de l'any 2009 D'una banda, la posada en marxa del Consell Nacional dela Cultura i de les Arts CoNCA i, de l'altra, la presentació del pavelló català a la Biennal de Venècia A banda d'això, la crisi econòmica també va marcar les iniciatives artístiques Es van veure afectades especialment les iniciatives que depenien directament dels pressupostos de les administracions públiques, les quals havien…