Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
patrimoni industrial
Art
Museologia
Conjunt de testimonis materials de l’activitat industrial.
La idea de preservar-los com a mostra significativa dels canvis econòmics, tecnològics, socials i culturals al llarg de la història i, especialment, de l’època contemporània, a partir del procés conegut com a revolució industrial, ha portat a la recuperació i la museïtzació d’antigues fàbriques, espais industrials, maquinària, objectes i documentació imprescindibles per al coneixement de l’evolució tècnica de la societat La salvaguarda i la difusió del patrimoni industrial a Catalunya ha girat a l’entorn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, creat formalment per…
Maria Teresa Codina i Codina
Art
Artista tèxtil.
Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la…
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau reial ,…
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Maria Eugènia Balcells i Canela
Art
Cinematografia
Artista plàstica.
Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, realitzà…
,
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com…
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…