Resultats de la cerca

Dedicada a l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer, guanyà premis en certàmens artístics italians D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer 1954, en fou directora Tingué taller propi Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos

Estudià belles arts a la Universitat de Taiwan L’any 1975 viatjà a Europa i des del 1977 té establert el seu taller a Llers Alt Empordà El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix La importància que concedeix a les textures i el respecte per les tradicions artístiques orientals fan que es constatin semblances entre la seva pintura i la d’A Tàpies

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials,…

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…

Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns particulars…

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme, posteriorment…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al Carnegie…

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la…

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906…