Resultats de la cerca

Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris

Decorador del crater de figures negres decorat amb motius homèrics trobat a la ciutat etrusca de Chiusi i que es conserva al Museo Archeologico de Florència És considerada l’obra més important del segon quart del segle VI aC

Pintà el Middle West americà, amb un estil realista però expressivament deformat Fou el capdavanter de l’escola regionalista del segon quart de segle Boomtown, 1928, Rochester Memorial Art Gallery July May, 1943, Metropolitan Museum of Art Conreà també la pintura mural

En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts

En els seus quadres —cicle sobre la vida de sant Pere Nolasc Museo de Santa Cruz, Sevilla, Immaculada catedral de Sevilla— és evident l’estil manierista del darrer quart del s XVI Nombrosos artistes s’iniciaren en el seu estudi, entre els quals DVelázquez i ACano Gran humanista, al seu entorn es reunien els intellectuals de l’època El 1649 publicà l’important tractat El arte de la pintura

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més cotitzats del segon…