Resultats de la cerca
Es mostren 1776 resultats
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
Ravensbrück
Localitat
Camp de concentració
Localitat del land de Brandenburg, Alemanya, on hi hagué, del 1939 al 1945, un camp de concentració nazi per a dones.
N'hi foren deportades 115000, aproximadament, de totes les nacionalitats Moltes d’aquestes, especialment poloneses, foren utilitzades com a material per a experiències mèdiques
camp de Cotlliure
Camp de concentració
Camp de concentració especial o de càstig disposat el 1939 per les autoritats franceses al castell de Cotlliure (Rosselló), destinat als refugiats de la guerra civil de 1936-39 considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig
maniqueu | maniquea
Lèxic comú
Dit de la persona o del pensament que aprecia les coses segons els principis absoluts del bé i del mal, sense matisos i sense un estat intermedi.
camp d’Argelers
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja d’Argelers (Vallespir) pel govern francès els primers dies de febrer del 1939, destinat a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya els darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del…
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…