Resultats de la cerca

Collaborà amb Isidor de Sevilla en la redacció de les Etimologiae 637 Prengué part en els concilis IV, V i VI de Toledo, on defensà els jueus El seu epistolari és interessant per a conèixer la vida eclesiàstica del seu temps La seva festa se celebra el 26 de març

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, la breu biografia Joaquim Ruyra 1966, l’estudi El temps de Josep Carner 1967, Art poètica de Maragall 1971, Epistolari JMLópez-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, La correspondència comercial en català 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986 Traduí Petrarca, Pellico, Lamartine, etc

Un dels principals animadors del món literari havà i fundador de diverses revistes com “Verbum” 1937, “Espuela de Plata” 1939, “Orígenes” 1944, etc La seva poesia — Muerte de Narciso 1937, Enemigo rumor 1941, La fijeza 1949, Dador 1960, Fragmentos a su imán 1977— es caracteritza per la creixent complexitat, el gruix verbal i conceptual i el propòsit de donar una nova visió del món, mitjançant una violentació metafòrica, rítmica i fins i tot sintàctica Això no obstant, el que el poeta vol no és suggerir estats confusos, sinó assolir davant el fet poètic un nou punt de referència Com a prosista…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà Puedo contar…

Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat-Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per AMAlcover Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente 1932, i publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana 1930, Memorias de un setentón 1942-48, Miniaturas i Los valencianos en San Sebastián…

Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caire més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També es autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar a més, els articles Els perills de la reraguarda 1937 i La força social i revolucionària del teatre 1937 S'exilià el 1939 a la República Dominicana Publicà…

Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de…

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal antiga,…

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…