Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat a partir del 1942, fou ordenat el 1948 Collaborà des dels inicis a Germinabit , Serra d’Or i, des del 1976, a la revista Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’evangeli 1962 i Evangeli enfora 1973i el suplement a Déu és amor Homilies sobre la primera carta de sant Joan de sant Agustí 1999 Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia 1966, de la Vida de sant Pacomi , i de la Carta a Proba , autor d’un estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona 1960 i, també,…

Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Lector de filosofia 1892 i teologia 1898 i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana i fou nomenat provincial 1905-15 i 1918-21 Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista El 1907 fundà la que seria la revista Estudis Franciscans , que dirigí, i el 1925 Criterion , primera revista catalana de filosofia Home de confiança de…

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etcTambé edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la taurina…

Animador destacat del moviment polític i cultural occità, a la dècada dels setanta les seves posicions antiacadèmiques el situaren al centre de les polèmiques que sumiren l' Institut d’Estudis Occitans  en una greu crisi, que culminà en l'escissió de l'entitat 1981 Fundador de la revista Viure 1965-1973 fou un dels principals impulsors del moviment "Volèm viure al païs" autonomista i socialista Creà també l'empresa discogràfica Ventadorn 1969, dedicada a la difusió de la cançó occitana, i el 1974 cofundà el Centre Internacional de Documentacion Occitana, esdevingut Centre Inter-Regional de…

Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 1968, al qual seguiren Setembre 30 prologat per Gabriel Ferrater, 1969, Vida privada 1972, Memòria i 1979 i A favor meu, nostre 1981, que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 1984 Posteriorment ha publicat Berlin suite 1985, Homenatge a Walter Benjamin 1988, Tria de poemes 1994, L’amor a Barcelona 1998, l’antologia Poemes 1969-2007 2008 i Animals i plantes  2010 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació…

De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Estrenà algunes obres teatrals com El preu del silenci 1929, El vianant i L’altre combat , que guanyà el Premi Nostre Teatre també va contribuir a l’ Antologia general de la poesia catalana 1936 i collaborà a La Publicitat , Mirador i Revista de Catalunya S'especialitzà en els orígens de la Renaixença i estudià, sobretot, les figures de Puigblanch i de Joaquim M Bartrina Publicà La premsa catalana del vuit-cents 1937 i fou un dels collectors de l' Antologia general de la llengua…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà, i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de Catalunya-…