Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica Julia…

S'inicià com a guionista per als grans còmics del Parallel de Barcelona, com ara Mary Santpere, Joan Capri o Cassen El prestigi aconseguit en aquesta tasca el portà a treballar a Ràdio Barcelona l’any 1946 Per a aquesta emissora escriví més de 18 000 guions argumentals, entre els quals destaquen els 7 000 de la sèrie infantil Tambor , que s’emeté diàriament entre els anys 1965 i 1972, i que pel seu èxit fou traduïda a diversos idiomes i de la qual també es feren edicions en disc També collaborà en nombrosos mitjans de comunicació editats a Barcelona, com…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95 Principal…

Heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Llicenciat 1906 en filosofia i lletres, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Contribuí a organitzar l’exposició del llibre català al Primer Congrés de la Llengua Catalana 1906 fou secretari-redactor a l’Institut d’Estudis Catalans 1907 acompanyà Rubió i Lluch a Itàlia i a Grècia 1909 i després aprovà a Madrid les assignatures del doctorat Pel gener del 1911 fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma, organitzada per la Junta de Ampliación de Estudios i l’IEC, on hi havia Josep Pijoan…

Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 Com a memorialista, Curiositats barcelonines 1919, en tres volums Recordant coses passades 1934 i Recuerdos de un setentón…

Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Era pilot nàutic Membre i activista del partit moderat, dirigí “El Papagayo”, que s’oposà a Espartero, i el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Mañé i Flaquer, i el “Diari de Barcelona” Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i 1856, i, en castellà, la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de la presó i que aconseguí una gran popularitat—, Los diablos de España 1846, el drama Los lores de la noche 1874 i la novella històrica De Godoy a Sagasta…

Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret Milità a Acció Catalana Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar Viatjà per Itàlia, Àustria,…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900 Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara 1926, i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929, La verdad sobre el descubrimiento de América 1931 Fou director tècnic de l’Arxiu…

El 1788 era metge a Camarasa Noguera Fou membre de la societat Comunicació Literària , de Barcelona hi llegí una Apología de l’idioma català , escrita després del 1766, en la qual fa una apassionada defensa del català i del seu ús i la qual inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot 1815 És autor d’un notable romanç decasíllab, el Soliloqui de Caifàs , de to preromàntic, i de dues composicions monosillàbiques, obres que també foren incloses en l’antologia de texts de la Gramàtica de Ballot Participà, amb sis composicions poètiques,…