Resultats de la cerca

És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509

De família originària de Sant Feliu de Guíxols, residí des de petit a Barcelona estudià dret a Cervera 1829-35, on es doctorà, i a Barcelona exercí del 1835 al 1846 de fiscal de la intendència militar, i es dedicà després a les lletres Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí gran nombre d’obres d’història Guizot, Anquetil, etc i publicà una gran quantitat de recopilacions de diversos texts, cròniques, etc en aquest sentit cal destacar Las glorias nacionales 1852-54 i Anales de España 10 volums, 1857-59 Publicà també obres dramàtiques El…

Fill d’immigrants croates, estudià filosofia i amplià estudis als EUA En tornar 1968 es dedicà a la docència universitària de filosofia i literatura i a la direcció teatral Alhora, collaborà amb moviments d’esquerra, motiu pel qual hagué d’exiliar-se arran del cop d’estat que enderrocà el govern de Salvador Allende Resident a Europa del 1973 al 1989, fou ambaixador a Alemanya els anys 2000-2003 La seva obra reflecteix una gran preocupació per la renovació del llenguatge És autor dels volums de narracions El entusiasmo 1967, Desnudo en el tejado 1969, premi Casa de las Américas 1967, Tiro…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn…

Llicenciat 2002 i doctorat 2013 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Galles-Swansea, on fou lector de català 2004-06 També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Collecció Bernat Metge  d’autors grecs i llatins Ha traduït del grec antic Cartes , de Plató, del grec modern Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos, de l…

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Era filla d’una família jueva que escapà a la Gran Bretanya el 1939 fugint de la persecució nazi Estudià literatura al Queen Mary College de Londres i es graduà el 1951 Aquest mateix any es casà amb Cyrus Jhabvala, un arquitecte indi Durant les tres dècades següents visqué a Delhi com a mestressa de casa i mare de tres filles Al mateix temps començà a escriure novelles ambientades en la cultura i els costums de la seva nova pàtria Als anys setanta visqué sobretot a Nova York, on continuà escrivint i publicant El 1986 obtingué la nacionalitat dels EUA De la seva producció hom pot esmentar les…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Un recull de poemes nous 1977 porta el mateix títol d’un recull anterior Vida terrena La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una…