Resultats de la cerca

Deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear, estudià després filosofia i lletres a Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, el qual ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicat Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina Preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada pel seu amic Jeroni Rosselló, i des del 1900 fou director tècnic de la Comissió Editora Lulliana, constituïda el 1896 A més de preparar els tres primers volums de l' Obra de…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí “València Nova” i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent” El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué sis anys El mateix any publicava a “L’Avenç” el recull de poemes Cordes vibrants Durant una llarga residència a Barcelona, interrompuda per un breu exili 1919-20, dirigí “La Publicidad”, animà una “Biblioteca Valenciana” i publicà la versió…

Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i a Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià , el 1851 publicà una sèrie de poesies catalanes de to festiu i humorístic Escriví també Elements de poètica catalana i diccionari de la rima 1852 i una Gramática de la lengua catalana 1857, a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia

Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou director de la “Gaceta del Comercio”, del periòdic satíric “La Flaca” i de “La Ilustración Artística” Pertanyia al partit republicà de Castelar i figurà en la comissió que rebé els voluntaris catalans acabada la guerra d’Àfrica La seva obra en llengua castellana fou extensa, i obtingué gran acceptació amb novelles històriques o socials Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 El pendón de…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum…

Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona i collaborà a la revista El Genio , dirigida per Víctor Balaguer A vint anys es traslladà a Barcelona on collaborà a La Discusión de Pau Piferrer i a El Ángel Exterminador , així com en altres capçalares, i dirigí La Lira Española Professor i director de l’Institut Barcelonès, el 1850 guanyà la càtedra de llatí i castellà a la Universitat de Barcelona El 1847 inicià les seves tasques al Diario de Barcelona com a crític teatral exercí…

Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya  i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’intallà a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país féu també un anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida catalana…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927,…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en…