Resultats de la cerca

És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant

El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…

És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona — cauda — rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada És molt similar al virelai francès Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos

Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380, i en el de…

Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques goigs, etc, hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta assonància És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte

Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand