Resultats de la cerca

Doctor en medicina 1871, exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies 1878 fou cronista de la ciutat Començà la seva producció lírica a El Trovador de Barcelona i després collaborà en nombroses publicacions de Lleida i Barcelona Lo Gai Saber , La Renaixença Participà als jocs florals —fou premiat diverses vegades i mantenidor el 1865 i el 1872—, fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral Publicà Poesies 1864, Los fanalets de Sant Jaume, Celajes 1881 i la interessant…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Advocat El 1866 fundà a Barcelona el periòdic obrerista La Asociación i el 1867 es traslladà a Madrid Membre del partit republicà federal, fou diputat a corts 1871, 1873 Després de la Restauració s’afilià al Partido Posibilista de Castelar i fundà a Barcelona el diari La Publicidad 1878 Conreà la poesia catalana, i composicions seves —una oda a Barcelona i un poema èpic sobre la conquesta de Mallorca— foren recollides als volums Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns El 1863 fou mantenidor i secretari dels…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès L'any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a narrador l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’…

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

Llicenciat en filologia clàssica Signa com a  Ramon P Balasch  Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller,  Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata  1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat  Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica…

Collaborà a La Renaixença , La Veu de Montserrat , etc, i obtingué nombrosos premis La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat destaquen sobretot Simfonies poemàtiques 1898, La nit a Montgrony 1905, la miscellània Lo trobador català 1892, que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol 1900 i les obres de teatre Gent de platja 1902 i La gallarda Roser 1902

Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77

Casat amb l’actriu Emília Baró Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats Periodista, fou redactor en cap 1922 i director 1929 de La Publicitat Autor de narracions de teatre La veritat sense contemplacions, 1922 i d’assaig Santiago Rusiñol, 1925 Joaquim Mir, 1931 Àngel Guimerà, 1938 Traduí al català una gran quantitat d’obres teatrals Sòfocles, Shakespeare, Shaw, etc i la novella Guerra i pau, de Tolstoj 1928 El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia

Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Collaborà en la premsa de la Renaixença, especialment en Lo Gai Saber , La Ilustració Catalana i La Tomasa Fou proclamat mestre en gai saber 1904 Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu Caritat 1871, Robinson petit 1872, Bernat Pescaire 1875, De mort a vida 1879, Gent de mar 1888, Lo testament de l’oncle 1896, etc Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres,…