Resultats de la cerca

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus, Sabadell, etc aplegà els seus poemes en el volum Branquillons 1886 Escriví comèdies, la major part en un acte, algunes de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició Els amics porten fatics 1900, Un home de palla 1891, etc, i un drama en tres actes Lo joc 1899

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres

Baró de Cortes de Pallars 1858 i de Roaia 1865 i senyor del Castell de Xirell Fou diputat a corts i senador vitalici En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis Amb Alfons XII fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional Escriví peces còmiques, com Julianito 1875 i uns Recuerdos de caza 1876 El 1887 fou president de Lo Rat Penat El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino València 1848 — Madrid 1915, primer baró del Castell de Xirell 1875, fou periodista Milità en la fracció silvelista del partit conservador El 1900 fou senador…

Estudià a les universitats de Virgínia i de Pennsilvània i, fins a trenta anys, practicà tota mena d’oficis És autor d’una obra abundant, de caràcter naturalista i arrelada en el sud i entre els blancs pobres En les seves novelles més sobresortints hom observa una preocupació sociològica que es mostra a través de situacions sovint còmiques Tabacco Road 1932, God’s Little Acre 1934, Journeyman 1938, Georgia Boy 1943, Venny by Nature 1961, In Search of Bisco 1965 i Deep South 1968 El 1951 publicà l’autobiografia Call It Experience També publicà reportatges You have Seen their…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador…

Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…

Després aquesta denominació es feu extensiva a qualsevol peça de caràcter paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent Aquest gènere fou abundant durant tot el segle XIX

La literatura popular oral és molt rica la literatura escrita, al contrari, ha estat d’aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de Bascònia A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el labortà, el guipuscoà, el biscaí i el suletí Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s XIV i XV Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d’Arrasate Mondragón Pel cant de Bereterretx , que narra l’…