Resultats de la cerca

És autor d’obres filosòfiques, econòmiques i pedagògiques Fou editor de les revistes satíriques Truten ‘El vagarro’, Pustomel’a ‘El xerraire’ i altres, on criticava l’esclavatge, la ignorància, les arbitrarietats i la francomania de la noblesa

Estudià ciències econòmiques i filosofia i lletres, i la seva poesia es caracteritza per la seva unitat i coherència internes Es desenvolupa en espiral per aprofundir, en cada nou llibre, en els mateixos temes i problemes com ara la crisi del racionalisme, el sentit de la bellesa i la destrucció Entre els seus llibres més importants cal esmentar Dibujo de la muerte 1967, El sueño de Escipión 1971, El Azar Objetivo 1975, Música para juegos de artificio 1989, Divisibilidad indefinida 1990, Verano inglés 1999, Ut pictura poesis 2001 i Espejo de la gran niebla 2002 Ha publicat també diferents…

Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un centenar de…

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre temes de…

El 1929 anà a residir a Nova York, on passà dificultats econòmiques, fins que publicà la trilogia Studs Lonigan 1935, en què descriví tota una sèrie de feines que havia fet A les novelles de la sèrie de Danny O'Neil — A World I Never Made 1936, No Star is Lost 1938, Father and Son 1940, My Days of Anger 1943, The Face of Time 1953— l’autor narra episodis de la infància l’ambient tancat de la burgesia irlandesa catòlica, pobra i fanàtica, la seva vocació religiosa, la passió pel beisbol, etc La sèrie de Bernard Clare comprèn Bernard Clare 1946, The Road Between 1949 i Yet Other Waters 1952…

Tot i que cursà dret i econòmiques, en acabar els estudis es dedicà al periodisme Després d’un breu pas per la British Broadcasting Corporation 1966, treballà per a l’agència Reuters  a Londres, a les Nacions Unides Nova York i a Buenos Aires fins el 1971, que es traslladà a Mèxic i fou articulista freelance per a The Times , The Financial Times i The Economist  Del 1977 al 2007 fou corresponsal del The New York Times a l’Amèrica Llatina  El 1985 publicà l’assaig sobre les relacions entre Mèxic i els EUA, Distant Neighbours , que esdevingué un clàssic sobre el Mèxic modern El 1989 es…

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…

Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao actualment Universitat del País Basc, posteriorment estudià filosofia a Barcelona Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura En els seus inicis collaborà en diverses revistes Panpina Ustela , Mermelada Ustela , Zorion Ustela , Pott , etc La seva primera obra, Ziutateaz ‘De la ciutat’, 1976, de marcat caràcter avantguardista, és un…