Resultats de la cerca

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

De família aristocràtica, inicià la seva activitat política amb l’adveniment de la Segona República 1931, com a membre del Partit Nacionalista Basc, del qual fou president el 1933 En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou ministre de governació del govern basc Exiliat, formà part del govern basc a l’exili fins el 1952 Entretant publicà Urrundik ‘Des de lluny’, 1945, Gudarien Egiñak ‘Els fets dels soldats bascs’, 1947 i una sèrie d’obres teatrals El 1962 creà l’organització Anai Artea ‘Entre germans’, d’ajuda als refugiats d’ETA i d’altres organitzacions polítiques El 1977 tornà…

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…