Resultats de la cerca

Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella

Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724

Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor

En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la…

Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…

D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…

El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit i llur…

La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…