Resultats de la cerca

És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura Compost de 710 heptasíllabs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular

En la mètrica catalana els versos són decasíllabs i hexasíllabs, tant de rimes consonants com blancs La silva modernista, però, introdueix altres mesures de versos i també la rima assonant En la silva clàssica castellana que apareix al Segle d’Or, els versos són hendecasíllabs i heptasíllabs i la rima consonant, i a partir d’aquí passa a la literatura catalana

La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos heptasíllabs de…

La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar…

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…

Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…