Resultats de la cerca

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta

És reconegut com a autor de la graciosa obra Amors pastorals de Dafnis i Cloe o, simplement, Dafnis i Cloe Amb aquesta narració inventà la novella pastoral R Miquel i Planas la traduí al català 1905 També ho feren Joan L Puig-Franqueses i, directament del grec, Jaume Berenguer 1963

La forma més simple és la formada per quatre versos monorims També ho és la provinent de la divisió d’un apariat de versos llargs assonants en dos de curts, els senars sense rima i els parells rimant, del tipus de corranda isosillàbica, i el que alterna en especial un hexasíllab amb un quadrisíllab

Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés