Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Ignacy Krasicki
Literatura
Poeta polonès.
Bisbe de Vàrnia 1766 Partint de models clàssics, s’interessà pels gèneres menors i esdevingué un dels autors satírics més interessants i el poeta més important de la Illustració a Polònia Antymonachomachia 1778, Bajki ‘Faules’, 1779, Satyry ‘Sàtires’, 1779, Listy ‘Epístoles’, 1780-88 Escriví tractats de poesia i literatura i traduí Plutarc
Erich Auerbach
Historiografia
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Historiador de la literatura i romanista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval
creacionisme
Literatura
Doctrina poètica que declara l’autonomia total del poema, partint de la negativa de tota representació.
D’acord amb el creacionisme, l’única manera de relacionar-se amb la natura és creant com ella, no pas imitant-ne les creacions El màxim expositor de la doctrina fou el xilè Vicente Huidobro 1893-1948 durant els anys de la Primera Guerra Mundial
Blas de Otero
Literatura
Poeta basc en llengua castellana.
Partint d’un cert misticisme a Cántico Espiritual 1942, es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa, el tema de la qual és el problema d’Espanya Ángel fieramente humano 1951 i Redoble de conciencia 1951 presenten ja d’una manera declarada aquest compromís Pido la paz y la palabra 1955 ha influït decisivament en els poetes més joves, i és la seva obra més representativa També ha escrit En castellano 1959 i Que trata de España 1964
poetisme
Art
Literatura
Moviment literari i artístic txec, que florí a Praga entre el 1924 i el 1930.
En formaren part, a l’entorn del seu teòric Karel Teige, poetes VNezval, JSeifert, KBiebl, pintors, directors d’escena, lingüistes RJakobson i JMukařovský, músics, pallassos, etc Fundat sobre el marxisme, el poetisme procedia d’Apollinaire, de la pintura cubista, de Majakovskij, i, sobretot, del dadaisme, i es proposava transformar l’art en un divertiment que expressés la joia de viure, després de l’angoixa de la postguerra Partint d’ell, alguns poetes constituïren el 1934 el grup Surrealista de Praga
Liam O’Flaherty
Literatura
Novel·lista irlandès.
Participà en la Primera Guerra Mundial, viatjà pel continent americà i, quan tornà al seu país, intervingué en la lluita del poble irlandès per la independència Establert a Londres el 1922, començà d’escriure tot partint d’un naturalisme que unia l’anàlisi psicològica a la sàtira mordaç Són obres importants seves The Neighbour's Wife 1923, Black Soul 1924 i The Informer 1925 D’una etapa posterior són Famine 1937, Short Stories 1937 i Insurrection 1950 Escriví dos volums autobiogràfics Two Years 1930 i Shame the Devil 1934
Antonin Perbòsc
Literatura
Escriptor occità.
Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
literatura bengalina
Literatura
Literatura conreada en llengua bengalina.
Des del s XI dC hi ha texts en bengalí, però no fou fins al s XV que, partint de la tradició sànscrita, s’encetà un brillant període que, fins al s XVIII, es caracteritzà pel conreu de la poesia misticolírica, iniciada per Chandīdās s XV i Vidyāpati Thākur s XV, per les adaptacions de les obres sànscrites clàssiques, per la gran influència del moviment hindú Chaitanya i per la tradició narrativa en vers, amb figures com Mukundarām Chakravartī s XVI, Bharatchandra 1712-60, etc Des del final del s XVIII es féu patent la influència occidental, que, a través de la literatura…
octava
Literatura
Combinació rimada de vuit versos.
L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de…