Resultats de la cerca

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Fundà una acadèmia 1931, a la qual dedicà pràcticament tota la vida Mestre en Gai Saber 1929 Publicà el recull Les flors de l’ànima 1923 i les novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Poema d’odi i d’amor 1924, Santa Mare 1932, La tragèdia d’Antígona 1962 i Jesús, l’infant d’Israel 1962 L’obra més ambiciosa d’extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de NS Jesucrist 1948, que substituí el text d’Antoni de…

Residí sempre a Lesbos, tret d’un període d’exili a Sicília, motivat per les lluites de l’aristocràcia local Poc coneguda la seva biografia el suïcidi per l’amor de Faó, amb el salt des de la roca de Lèucada, és una llegenda tardana, la seva producció ha pervingut només en citacions tardanes i en alguns papirs estudiats modernament Ultra els Epitalamis , estilització delicada de motius populars, escriví els famosos poemes adreçats a noies que convivien amb ella, que descriuen la passió amorosa, a voltes amb una extraordinària precisió en els símptomes físics, i presenten el desig com una…

Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que féu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita Christi de…

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina

Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la Guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes És autor de Passió de Nostre Senyor Jesu-Christ i Catecisme en vers 1819, reeditat el 1976, i segons estudis, plagiat en dues ocasions i  La Guerra del Francès a Gualba Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit sense data precisa però situat a l’entorn del 1820, i editat el 2002