Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
balanç energètic de la Terra
Geologia
Meteorologia
Balanç de la radiació rebuda i emesa per la Terra, calculat durant un període de temps generalment llarg.
L’única energia rebuda pel planeta, la radiació solar, arriba a la superfície a través de l'atmosfera terrestre, que també canalitza la radiació terrestre La característica més destacable del balanç energètic del planeta és que, en un període representativament llarg, hi ha equilibri entre la radiació rebuda i l’emesa per la Terra, considerada aquesta globalment és a dir, superfície més atmosfera, la qual cosa explica l’estabilitat tèrmica del planeta
plomall del mantell
Geologia
Material magmàtic originat per un punt calent que ascendeix a través del mantell i arriba fins a la base de la litosfera, en forma de columna de pocs quilòmetres de diàmetre.
Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres autors, les…
capacitat màxima de retenció
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per una capa prima de sòl en equilibri amb una capa freàtica d’aigua el nivell de la qual arriba just al límit inferior de la primera.
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…
marea
© Fototeca.cat
Geologia
Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna.
El cicle complet consta de dues pujades i dues baixades de l’aigua, i té una durada mitjana de 24 h 50 min, que coincideix amb el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Lluna pel meridià del lloc d’observació La fase durant la qual té lloc la pujada de l’aigua rep el nom de flux o marea entrant , i la fase durant la qual té lloc la baixada és anomenada reflux o marea sortint Quan l’aigua arriba al nivell màxim, durant el flux, hom diu que hi ha marea alta , mentre que quan és al nivell mínim, durant el reflux, hom diu que hi ha marea baixa La diferència entre aquests dos…
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa central, les…
pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i les graves, en…