Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Lluís Via i Boada
© Fototeca.cat
Geologia
Paleontologia
Paleontòleg i geòleg.
Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les…
Silví Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…
paleotemperatura
Geologia
Temperatura mitjana del clima o del mar en un moment determinat de la història geològica.
Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien
monoclinal
Geologia
Dit de l’estructura geològica en què les capes tenen la mateixa inclinació i direcció.
geologia
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
guèiser
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA Parc Nacional de Yellowstone i Nova Zelanda Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu subterrània, que…
Josep Maria Fontboté i Mussolas
Geologia
Geòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les Serralades…
Institut Geològic de Catalunya
Geologia
Ens públic de la Generalitat de Catalunya, encarregat de l’estudi, l’assessorament, la investigació i la prevenció del sòl i el subsol de Catalunya, creat el 2005 i suprimit al gener del 2014.
El seu camp d’actuació abraçava totes les branques de la geologia mineralogia, petrologia, estratigrafia, geomorfologia, geoquímica, hidrogeologia, etc i també les disciplines que hi estan relacionades les ciències del sòl i l'edafologia, la geofísica, la sismologia, l'enginyeria geològica i la geotècnia Les funcions principals foren, entre moltes altres elaborar el mapa geològic de Catalunya, a escales diverses, i portar a terme programes de cartografia, bases de dades i sistemes d'informació sobre el sòl i el subsol desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica estudiar i avaluar…
Geologia 2010
Geologia
L’activitat volcànica en la vida quotidiana L’any 2010 va posar de manifest la dinàmica de la Terra, i l’erupció de diversos volcans actius especialment la del volcà Eyjafjallajökull, de tipus estratovolcà, a Islàndia va tenir algunes conseqüències socioeconòmiques molt significatives L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va emetre un núvol de cendres volcàniques de diversos quilòmetres de longitud © David Karnå L’activitat sísmica a la zona del volcà Eyjafjallajökull es va iniciar al final del 2009, i el 20 de març de 2010 se’n va produir la primera erupció volcànica, de tipus hawaiana i amb…
estromatòlit
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia …