Resultats de la cerca

Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats

Els aqüífers profunds poden ésser escalfats pel gradient tèrmic de l’escorça terrestre, o grau geotèrmic La velocitat de l’aigua dels aqüífers, especialment els saturats, és molt lenta, la qual cosa contribueix a un escalfament més gran pel gradient tèrmic Els aqüífers pròxims a zones amb activitat volcànica recent poden adquirir temperatura a partir de les roques ígnies, que encara conserven calor aquests aqüífers poden no ésser profunds Les falles, a causa de l’intens fregament a què sotmeten les roques sobre les quals actuen, generen calor, que pot elevar la temperatura dels aqüífers…

El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…

Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran importància a la…

Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…

Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat

Molt sovint els vessants són formats per un seguit de replans esglaonats segons el sistema de falles marginals Són exemples de fosses tectòniques la vall del Rin entre els Vosges i la Selva Negra, la Depressió Prelitoral del Sistema Mediterrani Català i la Cerdanya, als Pirineus

Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre

La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics