Resultats de la cerca

El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…

Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…

La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i…

El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…

Aquestes són el cabal mitjà de l’any, expressat en m 3 /s o bé en l/s/km 2 les variacions estacionals, o sia les que experimenta el cabal al llarg de l’any les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems les condicions d’escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció del riu i els transports sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat Tots aquests elements del règim són essencials, però, entre ells, les variacions estacionals són les més adequades per assenyalar els grans grups fluvials Aquelles vénen ritmades per les…

La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l’acció de la…

Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides…