Resultats de la cerca

Té dues branques fonamentals la hidrologia i la dinàmica fluvials La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors La dinàmica , en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km 2 —, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems estiatges i riuades i els cabals…

Sol ésser d’origen profund gradient tèrmic o bé ésser associada a una anomalia geotèrmica positiva, com ara un magma poc refredat, una zona de falla, etc Hom reconeix a l’aigua termal una acció terapèutica, atribuïda tradicionalment a l’alta temperatura, però probablement ocasionada per la seva riquesa en gasos heli, argó, etc i per la seva radioactivitat

Aquestes són el cabal mitjà de l’any, expressat en m 3 /s o bé en l/s/km 2 les variacions estacionals, o sia les que experimenta el cabal al llarg de l’any les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems les condicions d’escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció del riu i els transports sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat Tots aquests elements del règim són essencials, però, entre ells, les variacions estacionals són les més adequades per assenyalar els grans grups fluvials Aquelles vénen ritmades per les…

És un terme general aplicat a totes les formes de circulació hidrogràfica sense fixar-ne la jerarquia ni el tipus

Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les…

Comprèn l’aigua dels oceans, de les mars, dels llacs i dels rius Per damunt d’aquest mantell d’aigua sobresurt la litosfera

En les zones seques de l’àrea tropical recorda també un paleoclima més humit emprat com a terme hidrogràfic indica un règim específic dels rius, originat per la pluja

Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de…

L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són…

Fou professor a la universitat i a l’escola d’hidràulica de Grenoble És considerat com un dels grans especialistes en hidrologia Ha estudiat en particular els règims del Roine, del Mississipí, la Garona i rius de l’Europa oriental, així com les crescudes fluvials i les inundacions a diverses parts del món Entre les seves nombroses obres cal destacar Fleuves et rivières 1933, Hydrologie fluviale 1943 i Sur la puissance des crues en diverses parties du monde 1961