Resultats de la cerca

En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades

Els geòtops poden tenir dimensions variables i es poden localitzar tant en espais naturals per exemple, en una cinglera com en espais alterats per l’home per exemple, en un talús de carretera

És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació de sòls dels EUA Soil Taxonomy Són sòls joves que es caracteritzen per tenir un o més horitzons en què els materials minerals han estat alterats però no acumulats en un grau significatiu Són els sòls més abundants a la Terra

En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes

El concepte fou proposat per Ramsay 1981 per a l’emplaçament del batòlit de Chindamora, a Zimbàbue Gran part del volum necessari per a l’emplaçament del plutó s’obté de la deformació de l’aurèola encaixant en inflar-se radialment la cambra magmàtica Els plutons emplaçats pel procés de ballooning solen tenir seccions horitzontals circulars o ellíptiques, zonació concèntrica de les diferents fàcies plutòniques i una fàbrica parallela al contacte, present tant als granits com a les roques encaixants

Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de…

És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la resistència…

Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres…

Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow…