Resultats de la cerca

Hom l’ha anomenat a vegades ellipsoide internacional per tal de palesar la forma matemàtica exacta conveni referent a l’aplatament de la Terra que ha resultat d’un acord internacional

El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només…

En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la…

El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…

L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La…

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…

L’anomalia de la gravetat és la diferència entre el valor teòric calculat per a un ellipsoide ideal donat per l’equació de Helmert i el valor mesurat experimentalment Hom considera principalment dues anomalies d’una banda, l' anomalia a l’aire lliure , donada per la diferència entre el valor de la gravetat en el punt del geoide situat a la vertical del punt en què hom fa l’observació valor aquest deduït directament de l’observat en tenir en compte la disminució de la gravetat amb l’altura i el valor teòric que resulta del model del geoide aquesta anomalia dóna compte, doncs, de la topografia…

Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre

Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell…