Resultats de la cerca

El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra

Segons l’objectiu que es persegueixi s’usen fibres de diferent naturalesa Per millorar la resistència al foc és molt comuna la utilització de fibres de polipropilè i altres fibres plàstiques, mentre que per millorar la tenacitat del formigó se solen emprar fibres d’acer Entre les principals utilitzacions del formigó amb fibres es troben el sosteniment i el revestiment de túnels i la construcció de paviments industrials i portuaris En alguns d’aquests casos, la utilització del reforç de fibres pot permetre l’eliminació de les armadures convencionals del formigó…

Hom anomena zona de descans la zona comunicada directament amb una via, i a la seva vora, i que és destinada principalment a facilitar una pausa en el viatge Ha de tenir facilitat per a l’estacionament, i en alguns casos es troba equipada amb serveis a l’usuari La zona de servei és la zona propera a una via interurbana i comunicada directament amb ella que, a més d’una estació de proveïment de carburant, ofereix establiments de restauració, serveis higiènics i, eventualment, d’altres com comerços o establiments hotelers

Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…

Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes mitjançant els arcbotants…

És proveïda de comportes a ambdós extrems transversals al corrent que permeten, en ésser tancada l’una i oberta l’altra o mitjançant conduccions de fons o laterals o sifons, d’elevar o de fer descendir el nivell de l’aigua fins a igualar els nivells d’aigua amunt o d’aigua avall, de manera que les embarcacions poden salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc La resclosa necessita una reserva d’aigua inexhaurible aigües amunt, a causa de l’evacuació d’un determinat volum del líquid sempre que passa una…

Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…

El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…