Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
Bernat de So i de Vilaragut
Bernat de So en un retrat que apareix al retaule de Sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló a Évol (Conflent)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…
,
punt volat
Gramàtica
Signe que apareix en el dígraf de l’ela geminada (l·l).
És utilitzat també en edicions de textos antics per a separar paraules i partícules que apareixen aglutinades en els manuscrits
Blanquerna

Coberta de l’edició del 1521 de Blanquerna
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Cristianisme
Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d'Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del segle XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.
Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la…
,
deliberatiu | deliberativa
Gramàtica
Dit del caràcter de la unitat gramatical que serveix per a indicar un contingut amb l’expressió de pregunta sobre ‘‘què cal fer, davant més d’una possibilitat’’.
El subjuntiu deliberatiu és aquell que apareix en un context tot implicant una actitud deliberativa
Felip Josep Barnosell
Literatura catalana
Poeta.
És autor de la Cançó nova 1791, composició de disset estrofes que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià
Cynewulf
Literatura catalana
Poeta.
El seu nom apareix en caràcters rúnics entre els seus versos, que s’han conservat en l' Exeter Book i en el manuscrit de Vercelli Quatre dels poemes d’aquests manuscrits són obra seva Elenelomilla, Juliana, The Ascension i The Fates of the Apostles , però li n'han estat atribuïts més
Ausiàs de Sant Joan
Literatura catalana
Notari i poeta.
Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina