Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació…
Mar i cel
Literatura catalana
Tragèdia històrica d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 de febrer de 1888.
Critica la intolerància intercultural i, específicament, religiosa L’acció transcorre el 1630 en un vaixell de corsaris algerians, que porta presoners cristians, període sobre el qual es conserven notes històriques de Guimerà per a l’obra El cabdill pirata, Saïd , ordena a la cristiana Blanca que el curi En explicar-li, aleshores, la seva vida, ella s’entendreix No obstant això, en voler complaure el seu pare, Carles, Blanca intenta apunyalar-lo Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia L’enamorament d’ambdós va creixent, si bé les tensions entre cristians i…
Saïd
Literatura catalana
Protagonista de Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i Mahoma»…
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…
Blanqueta
Literatura catalana
Protagonista de L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull.
De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina