Resultats de la cerca

Racional de la Diputació Partidari de Joan II, fou expulsat de Barcelona per Pere de Portugal i es refugià a València Fou avi de Joan Boscà i Almogàver És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos texts més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins el 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà diferent Clouen el…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Pavia i s’installà després a Nuremberg El 1484 anà de nou a Itàlia i, deu anys després, tornà a Nuremberg amb uns amics, amb els quals viatjà per Alemanya, Suïssa, França i la península Ibèrica 1494-95 Intervingué, a Nuremberg, en la construcció del globus terraqüi de Martin Behaim Amic de Schedel, collaborà en el Liber Chronicarum Escriví una relació del seu viatge, Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam , publicada en part Itinerarium Hispaniarum , 1920 per Pfandl, i traduïda al castellà Viaje por España y …

D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…

Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris  Más triste es robar  1997,  Todos tenemos la razón  2003 i  Polipoesía urbana de pueblo  1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…

Estudià filosofia al seminari conciliar de Tarragona i dret a les Universitats de Cervera i de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, ja gran, el 1867 Fou agent fiscal 1828-40 a l’audiència barcelonina després es dedicà exclusivament a l’ensenyament i a les lletres Fou professor d’història a la Universitat de Barcelona i a l’institut de segon ensenyament, del qual exercí el càrrec de director des del 1860 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l’Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econòmica…

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…