Resultats de la cerca

Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Va participar de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el va dur al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la Batalla de l’Ebre, on fou ferit…

Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats De jove collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i “Joventut”, on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de “Revista Ibérica de Ex libris” 1903-06 i, especialment, de “…

Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51,…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Vida i obra En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i “El Cor del Poble” També fouredactor de “Justícia Social”, òrgan de la Unió Socialista de Catalunya, partit al qual estava afiliat, de “L’Opinió” i “La Rambla” El 1938 s’allistà com a voluntari a l’exèrcit de la República En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on estigué a diversos camps de concentració Al final d’aquest any, embarcà a Bordeus cap a la República Dominicana, on residí fins el 1942 En aquest…

Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau  1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…