Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Francesc i Jaume de Rocabertí
Literatura catalana
Prosistes.
Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Escriptor.
Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i el 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué en la Guerra Gran contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis De l’agost del 1820 al març del 1821 fou governador militar…
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…
,
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Novel·lista.
Era empleat de l’ajuntament Les dues primeres obres Història grisa , 1925 Tàntal , 1928 pinten ja uns personatges vençuts per la vida, sense relleu, de vegades tarats La seva gran novella, Laura a la ciutat dels sants 1931, premi Joan Crexells, que assolí un bon èxit, descriu amb morositat i precisió l’ambient i els caràcters contraposats de la protagonista femenina i els qui l’envolten, en una ciutat hostil i levítica, que hom ha volgut identificar amb Vic L’oreig al desert 1934 és també una obra d’introspecció, en un clima de passions enfrontades El premi a la virtut o un idilli a la plaça…
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , datada el 1419, fins fa poc fou erròniament atribuïda a fra Bernat de Vinclera, personatge d’una obra de Francesc de la Via Consta de 1 473 versos de codolada, dividits en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva…
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Eclesiàstic, teòleg i prosista.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
Josep Miquel Guàrdia Bagur
Literatura catalana
Filòleg, humanista i filòsof.
Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò…
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina Format a Barcelona, escriví a “Pèl & Ploma” i “Joventut” Collaborà amb Amadeu Vives i Jaume Pahissa Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay Vers el 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà, tot fent reviure les glòries de l’edat mitjana, dels Reis Catòlics i de l’imperi de Carles V Hàbil versificador, el seu teatre, digne, amb una retòrica pròpia del segle d’or castellà i amb influències directes del “Romancero”,…
Eduard Marquina i Angulo
Literatura catalana
Dramaturg i poeta.
Vida i obra Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a “Pèl & Ploma” i “Joventut” En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o poemes dispersos musicats per Amadeu Vives, Jaume Pahissa, Joan Gay o el mateix Morera El 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà Hàbil versificador, el…