Resultats de la cerca

Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…

Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…

La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Collaborà a diverses publicacions — La Publicitat , La Veu de Catalunya , La Revista , etc— i intervingué en la major part de les activitats poètiques catalanes, com la creació dels Amics de la Poesia 1921 —amb Carner, Bofill i Ferro, Carles Soldevila, Ramon Sunyer i altres—, la…

Vida i obra Llicenciat en dret 1858, fou director del diari “La Opinión” 1861, que adquirí del marquès de Campo, el 1866, i el transformà en “Las Provincias”, que dirigí efectivament fins el 1904 i honoràriament fins a la seva mort Hi exercí d’ideòleg literari i polític i hi demanà una descentralització «administrativa i moral» de l’Estat espanyol Fundà i dirigí la “Revista de Valencia” 1880-83, i fou nomenat cronista de la ciutat 1890-1911 a moltes de les seves cròniques periodístiques utilitzà el pseudònim de Valentino Evolucionà des del liberalisme moderat fins al monarquisme i el…

Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per…

Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…

Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions,  Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics  1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

Vida i obra Estudià lletres i arquitectura De jove, intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a “Pèl & Ploma”, on publicà els primers poemes El 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la Calma, al Montseny, que el posà en contacte amb Joan Maragall, amb qui establí una ferma amistat N’és una prova el pròleg que aquest li feu a l’únic recull que publicà, El cançoner 1905…

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…