Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Història
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És autor de La…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…
,
Obra crítica 1 i 2
Literatura catalana
Recull de l’obra crítica de Joaquim Molas agrupada en dos volums publicats l’any 1995 i 1999, respectivament.
Desenvolupament enciclopèdic Recullen els treballs de crítica literària, els estudis i les reflexions sobre cultura i literatura que, al llarg del seu exercici professional, l’autor ha escrit per a diversos mitjans o ha conferenciat per a diferents auditoris El primer volum inclou el llibre Materials i propostes , que reuneix una mostra de l’aportació de l’autor a la literatura dels anys seixanta, concretament, al realisme històric, sobre el qual el crític matisa actituds amb relació als atacs que rebé posteriorment El conjunt del llibre respon a uns objectius programàtics i analítics, amb…
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…
,
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…
,
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit, en un retrat de Jaume Guàrdia (1923)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Nom amb què signà la seva obra l’escriptor Joan Salvat i Papasseit.
Vida i obra El seu procés de formació estigué vinculat a sectors socials i culturals obreristes i populars, hereus del modernisme A partir del 1914, començà a publicar a Los Miserables i Justicia Social articles en castellà de caràcter ideològic i moral, en els quals es posicionava al costat de la classe obrera en la defensa d’una societat més justa i l’atac al capitalisme Mogut per aquests ideals, el mateix 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes Poc després treballà de vigiliant nocturn al moll de Barcelona i fou condemnat a pena de presó per un dels seus articles El 1916 començà a…
,
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,