Resultats de la cerca

Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a ArenysdeMar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i  L’onada  1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà  Versos de vi novell , amb illustracions de Maass,…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Va participar de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el va dur al front d’Aragó, a Almansa, a la…

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, “La Aurora Olotense” 1859 i “El Faro de la Montaña” a Barcelona, “El Espectador” 1872 a Sabadell, “Los Ecos del Vallés” 1880 i “Diario de Sabadell” 1881-86, i a ArenysdeMar, “Ecos de la Costa” 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell…

Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’ArenysdeMar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada…

Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri 1877, del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1899 en substitució de Torras i Bages Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble 1912, molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet Publicà una Oda a ArenysdeMar 1894, que acompanyà de notes històriques sobre la vila

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a ArenysdeMar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí quasi continuadament fins el 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana, però entre el 1856 i el 1869 n’estrenà a Barcelona, habitualment a la Societat El Pireu, després anomenada Melpòmene, en la qual dirigí el portaveu “Las Candilejas” 1856-57 foren publicades, entre d’altres, Fruta del siglo , 1855, i, la de…

Vida i obra Collaborador en diversos diaris i revistes “Tele-estel”, Serra d’Or , “Canigó” i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959 i El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una paraula L’assaig Dos pobles…

Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a ArenysdeMar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’ArenysdeMar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics…

En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’ArenysdeMar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc