Resultats de la cerca

Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura…

És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política , estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc, i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’estil…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de…

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…