Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més rígid amb el comportament de…
Vicent Calvo i Acacio
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí en un dels…
, ,
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Escriptor i advocat.
Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833 Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i…
, ,
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou, carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Art
Crític d’art, periodista i escriptor.
Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…
,
Josep Sebastià Pons i Trainier
Josep Sebastià Pons i Trainier
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— Després estudià llengua i literatura espanyoles i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’…
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,