Resultats de la cerca

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità…

De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El…

Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…

Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina Actiu integrista, collaborà a La Vespa  1882-83, dirigí el periòdic Dogma y Razón  1887-91 i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres És autor de poemes en català, com La Ventafocs  premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867 i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’ Anuari Català , del 1875 També és autor d’obres de caràcter religiós en…

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949…