Resultats de la cerca

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant  i Superació després Catalunya  Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper  Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya  1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons  Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem   Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…