Resultats de la cerca

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…

Cursà dret i belles arts Dirigí les revistes “Arte Moderno” 1900, “Valencia Artística” 1903 i “Impresiones” 1909 Exercí de crític d’art a “El Mercantil Valenciano”, “Las Provincias”, “La Esfera” i “Museum” Fou caricaturista, pintor, docent i colleccionista de ceràmica Publicà diversos estudis sobre temes artístics, com Goya en Valencia 1920, Joanes L’enigma de la seua vida 1926 i Cerámica del Levante español 1944-52 Com a narrador publicà quatre volums titulats Contes del pla i de la muntanya 1947-65, els quals constitueixen un retaule històric de València entre l’època medieval…

Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a  En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a  La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa i d’altres Collaborà a “El Manresano”, “El Mundo Ilustrado”, “La Ilustración Moderna”, “La Ilustración Española y Americana”, Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’“Hispania” El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia,  Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren,…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…

Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de …

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…