Resultats de la cerca

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment…

Com a escriptor, s’ha distingit per la cura en la construcció d’un estil molt personal En el seu cas, ha estat la recerca d’un llenguatge concís i precís, amb fins matisos d’ironia i altament expressiu Ha publicat tres reculls de contes, Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de figuracions 1982, i La pedra a la sabata 2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i premi Crítica Serra d’Or 2005, i contes esparsos en els reculls del collectiu Ofèlia Dracs Ha conreat la novella a La cavalleria impossible 1992, El llegat del príncep de Larsa 1992, El barber violador 1997,…

Vida i obra Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció del diari “El Matí” Després de la contesa tornà al periodisme, a la redacció d’ El Correo Catalán 1952-68, on fou redactor en cap i sotsdirector Més endavant exercí com a director a “Tele-exprés” 1968-76, que convertí en un mitjà viu i decantat envers els problemes del país, i a La Vanguardia 1976-87, de la qual fou sotsdirector i un dels tres directors adjunts Durant els anys seixanta esdevingué un dels promotors de “Migdia”, projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum En l’…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelonal , del qual fou un quant temps redactor únic, al “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña” i a “El Guardia Nacional” Amb Manuel de ↑ Cabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni Fou censor d’impremtes i de teatres Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, afirmà que « la falta no está en la escuela, sino en los que han abusado de ella », i publicà Ensayo crítico…

Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull  Guardeu-me la…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà a l’editorial Montaner i Simon i coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota 1985, obres que recreen, a cavall entre la…

Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre,  Poemes a Naí  1965, palesa la influència de la Generació del 27  Biografia 1969-1970  1974 marca ja una evolució, accentuada amb  Paràbola i clam de la cosa humana  1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social,  La bellesa de l’home  1979 i  Llibre de les benaventurances  1980 reculls que, juntament amb  Poemes ocasionals , han estat aplegats a  Tots els poemes 1957-1981 …

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…