Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Josep Alemany i Borràs
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, narrador i articulista.
Els seus primers escrits poètics foren publicats al setmanari mallorquí “La Ignorància” El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració Catalana i als diaris “La Costa de Llevant”…
Lluís Masriera i Rosés
Literatura catalana
Comediògraf, director teatral i escenògraf.
Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil…
Enric Fernández i Gual
Literatura catalana
Crític d’art i escriptor.
Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…
Jaume Grau i Casas
© Jordi Grau i Gatell
Literatura catalana
Esperantista i escriptor.
De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní la…
Antoni Fargas i Soler
Literatura catalana
Música
Compositor i crític musical.
Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical…
, ,
Carme Karr i Alfonsetti
Literatura catalana
Música
Escriptora i compositora.
Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de…
, ,
Jaume Fuster i Guillemó
Literatura catalana
Escriptor.
S'inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi Ramon Llull i…
Ramon Miquel i Planas
Literatura catalana
Poeta, novel·lista, crític literari, traductor, editor i bibliògraf.
Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats De jove collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i “Joventut”, on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de “Revista Ibérica de Ex libris” 1903-06 i, especialment, de “…
Ramon Vinyes i Cluet
Literatura catalana
Poeta, narrador, dramaturg, crític i assagista.
Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà “Voces” 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’Amèrica Llatina,…
Gabriel Janer i Manila
© Grup 62
Educació
Literatura catalana
Narrador, assagista i pedagog.
Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…
,