Resultats de la cerca

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del…

Llicenciat en ciències físiques i en filosofia Estudià a Alemanya Amb Raimon Galí, fundà l’Editorial Arc 1963-67 Pensador religiós, espiritualista i humanista, ha publicat Les muntanyes ens parlen de Vós, Senyor 1963 i Heroisme com a estil de vida 1963

Ha realitzat estudis d’història, filosofia i filologia hispànica, i ha estat periodista a El Temps , Serra d’Or , Leer , La Vanguardia , Avui , Papers , etc En poesia, ha publicat les obres Als plecs de l’hivern 1987, L’abril a Luanco premi Ausiàs Marc, Gandia, 1990, Llegenda 1992, Lectures d’un segle premi Salvador Espriu 1993, Far de llum grisa 1997, premi Miquel de Palol, La vida fosca 1999, premi M Mercè Marçal, Llibre de la quietud 2003, premi de la crítica del País Valencià 2004 i Premi Vicent Andrés Estellés 2002 i La veritat cansa 2005, Premi Alfons el Magnànim També ha publicat les…

Exercí de comerciant Collaborà a “Revista Calderina” de Caldes de Montbui, al butlletí de la Salle i a “Renaixement” La colleció “Lectura Popular” li edità pòstumament el recull Poesies s d, de temàtica amorosa, to intimista i preocupació formal Deixà inacabada, amb intenció de portar-la a escena, una glossa de la cançó popular Sant Jaume de Galícia

Segon comte de Noroña 1792 Ambaixador a Rússia Capità de dragons 1778, participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra Durant la guerra contra la Revolució Francesa ascendí a comandant 1792 i coronel 1793 Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia Escriví dues comèdies i una tragèdia, i una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías 1799 i Poesías asiáticas

S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia  i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial  Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre , de Robert Saladrigas 1967 Les rates malaltes , d’Emili Teixidor 1968 no convocat 1969 desert 1976 El barcelonauta…

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall,…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits  Jesús Ernest  i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de manifest…

Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps ,  La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999,  Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes…

L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits…